Per què el teu pes canvia 1-2 kg al dia (i per què no passa res)

Puja't a la bàscula dos dies seguits i és completament normal veure una diferència d'un, un quilo i mig o fins i tot dos quilos, en qualsevol direcció, tot i que res hagi canviat de manera significativa en el greix corporal real. Per a qui fa un seguiment de prop, aquest vaivé pot semblar alarmant, o pot semblar un progrés que no és real. Normalment no és ni una cosa ni l'altra. Només és aigua.

El pes corporal en qualsevol matí concret és una barreja de coses que no tenen res a veure amb el greix: aigua retinguda pel sodi del dia anterior, reserves de glucogen que guarden aproximadament tres grams d'aigua per cada gram de carbohidrat emmagatzemat, quant menjar encara està recorrent el sistema digestiu, fluctuacions hormonals, i fins i tot quanta sal tenia el sopar de la nit anterior. Tot això mou la bàscula molt més, dia a dia, del que ho farà mai la pèrdua real de greix.

La pèrdua de greix en si és un procés lent. Perdre mig quilo de greix real requereix aproximadament un dèficit de 3.500 calories, cosa que amb un dèficit diari sostenible triga bona part d'una setmana a acumular-se. Mentrestant, un sol àpat salat en un restaurant pot canviar el pes d'aigua en un o dos quilos d'un dia per l'altre. Els dos processos passen en escales de temps completament diferents, però la bàscula els reporta com si fossin la mateixa cosa.

Per això exactament el pesatge d'un sol dia és gairebé irrellevant per si sol, i per això una tendència setmana a setmana o mes a mes és el número que realment val la pena seguir. Una línia de tendència suavitza el soroll diari de l'aigua i revela la direcció de fons: allò que realment es mou com a resultat del dèficit o superàvit de calories al llarg del temps.

A la pràctica, això vol dir que la resposta correcta davant d'un mal matí a la bàscula sol ser cap resposta en absolut. El número ha pujat un quilo d'un dia per l'altre no perquè hagi aparegut greix del no-res, sinó perquè ahir hi va haver més sodi, més carbohidrats, o simplement va venir després d'un sopar més contundent. Ajustar un pla de dieta basant-se en aquesta única lectura és reaccionar al soroll, no al senyal.

La mateixa lògica s'aplica en sentit contrari: un gran matí a la bàscula després d'un dia baix en carbohidrats i sodi tampoc és necessàriament pèrdua de greix, podria ser simplement menys retenció d'aigua. Aferrar-se massa a una sola bona lectura genera la mateixa decepció que preocupar-se massa per una sola mala lectura, quan el número torna naturalment al seu nivell un dia o dos després.

La conclusió pràctica és pesar-se amb regularitat si això ajuda a mantenir la responsabilitat, però avaluar el progrés en la tendència, no en el número diari. Un pes que rebota entre 82 i 84 quilos durant dues setmanes però que fa una mitjana de 83 una setmana i 81,5 la següent està perdent pes, encara que almenys alguns d'aquells dies concrets haguessin semblat el contrari. La tendència no menteix de la manera que ho pot fer una sola dada.